Ous de Xocolata per Pasqua

Per Pasqua, als Països Baixos, és tradició que els nens (i no tant nens) hagin de buscar ous de xocolata que han estat amagats per la llebre de Pasqua el jardí o per casa. Si si, ho heu llegit bé, no el conillet de Pasqua però la llebre.

Tot i que és una tradició que seguim amb els nens sempre m’havia preguntat el perquè dels ous de xocolata i el perquè què s’amaguin així que després de trobar-ho he vist que tenia els origens molt llunyans i que té a veure amb les diverses tradicions que conviuen en aquest país.

L’ou de Pasqua té els seus origens en l’ou de veritat, que en moltes cultures és un símbol de fertilitat, de nova vida i de regeneració, com la primavera. Per exemple en l’antiga tradició germànica pagana (abans dels Cristianisme) els ous eren l’ofrena per a la Deesa Ostera o Ostara, la qual era la divinitat de la fertilitat i la primavera; i actualment els alemanys anomenen a la Pasqua, Ostern. I de fet, en anglès antic, aquesta deeesa rebia el nom de Eostre, el qual té relació directe amb el nom en anglès de Pasqua: Easter.

En la tradició hebraïca, hi ha una festa que es celebra al voltant de Pasqua la qual porta el nom de Pesach i que també és coneix com la festa de la primavera. En aquesta festa, els hebreusrecorden el seu èxode d’Egipte i com Moisès els va guiar i així els va lliurar de l’esclavatge. Durant aquesta festa un ou dur molt cuit i passat per la paella es posa en un plat central juntament amb matses (pa hebreu sense llevat), aigua salada, julivert i una cuixa de xai rostida. Mentre que l’ou és una ofrena per aquesta festa de la primavera la cuixa de xai fa referència al sacrifici del xai/anyell per part dels hebreus la nit de l’èxode. Tots aquests aliments es posen al centre de la taula mentre es relata la història de l’èxode.

En la tradició cristiana els ous tenen relació amb la quaresma ja que durant aquests 40 dies no es podia menjar ni carn ni làctics ni ous així que un cop passats aquests dies els camperols es trobaven que una part dels ous s’havia fet malbé perquè no se’ls havien pogut menjar i els altres ous se’ls havien de menjar bastant ràpid. Això va fer que es comencessin a usar els ous més vells per decorar-los i així usar-los d’una altra manera.

Respecte al fet que els ous actualment s’amaguin té relació amb què en molts pobles de tradició anglo-germànica, inclòs als Països Baixos,quan s’acostava la primavera els pagesos feien un ritual on enterraven els ous de veritat als camps per tal que fòssin més fèrtils.

Així que ja veieu que els origens de l’ús de l’ou els trobem en una combinació de símbols de fertilitat pagans, històries de tradició germànica i bíbliques i practicitat.

I ara encara us preguntareu… però… i per què els ous de xocolata? i per què aquestes colors i gustos diferents?

Doncs l’origen es veu que es troba al segle XVIII quan els pastissers parisencs se’ls va ocòrrer fer ous de xocolata com alternativa luxosa als ous cuits tradicionals. Al principi usaven un ou de veritat com a motlle i feien competicions per veure qui els veia més bonics i més bons així que arribà un moment que els ous va començar a ser extremadament decorats per poder guanyar aquestes competicions.

Aquí als Països Baixos es fa una barreja de totes aquestes històries que s’han explicat: els ous de colors i gustos diferents s’amaguen de tal manera que un any després encara en trobes perquè no ets capaç de trobar tots els que la llebre ha amagat, mentre que també es pinten i decoren closques d’ous de veritat per fer bonic.