Monument a l’Holocaust

Abans de la II Guerra Mundial hi havia 140.000 jueus als Països Baixos, 80.000 dels quals vivien a la capital, Amsterdam. Dels 140.000 només 15.000 persones van tornar.

Ahir 19 de setembre del 2021, a l’antic barri jueu, a Wesperstraat, el Rei Willem-Alexander va inaugurar un monument al Shoah (holocaust en hebreu). Aquest monument té forma de laberint i està compost per 102.163 totxos que tenen els noms de persones jueves, sintis i romanís; aquests dos últims grups eren d’ètnia gitana. L’escrit de cada totxo està fet en acer i no només ens diu els seus noms però també la data de naixement i quina edat tenien quan van morir.

 

Foto de la paret amb totxos. ©Kees Hummel

Vol ser el lloc on tota persona que es vol sentir més a prop dels que no van sobreviure, pot visitar. Son 102.163 persones que no van tenir un enterrament ni tenen un lloc de descans etern.  Aquest sentiment és veu reforçat per unes lletres hebrees fetes en acer reflectant que, des de l’aire, ens diuen “לזכר“ o el que seria en català “en record a”.

 

Foto des de l’aire 

Daniel Libeskind (12/05/1946) és un arquitecte jueu d’origen polonès-americà i la persona que ha dissenyat aquest monument. També és conegut, entre d’altres, per ser l’arquitecte del Museu Jueu de Berlín (Alemanya).

El cost d’aquest monument ha estat de 15 milions d’euros i ha sigut possible gràcies a l’acció que s’ha dut a terme i que encara continua: l’adopció de pedres. Es pot adoptar un pedra amb un nom escollit a l’atzar o amb el que es pot tenir un vincle per 50€. Fins a data d’avui hi ha uns 75.000 totxos adoptats però continuen entrant peticions d’adopció per tal de poder finançar aquest monument.

El cànnabis

Els Països Baixos no només és famós per la seva cultura i la seva gent sinó també per una flexible llei referent al cànnabis i que, cada any, atreu milers i milers de turistes.

Durant els anys 70 el govern neerlandès va acceptar l’existència de la planta de cànem, o cànnabis i el seu corresponent ús. Degut a aquesta nova llei, molta gent va obrir el que es coneixen com a “coffeeshops” on es pot comprar i consumir marihuana o cànnabis. Tot i que es el seu consum és permès, la seva producció no ha sigut mai legalitzada. Això ha fet que fins a dia d’avui hi hagi una contradicció en el sistema jurídic neerlandès ja que, per a ús personal, es pot comprar i consumir cànnabis, però la seva producció es prohibida.

En el moment que tinguem més informació respecte el desenvolupament de les lleis i la seva progressiva aplicació, ho penjarem en aquesta pàgina.

Relació entre els Països catalans i els Països Baixos

A primera vista pot semblar que els Països Baixos i els Països catalans només tenen en comú característiques geogràfiques com el fet de ser petits països – els Països Baixos tenen una extensió de 41.500 m2 mentre que Catalunya ocupa uns 32.000m2 – i tenir la major concentració demogràfica a la línia de la costa i centre del país.

Tot i així entre el caràcter neerlandès i el caràcter català s’hi poden trobar algunes similituds. A la resta d’Espanya, els catalans som coneguts per ser un pèl garrepes, característica que els neerlandesos també compleixen. Però la fama dels neerlandesos traspassa fronteres ja que tant als Estats Units com al Regne Unit, Alemanya i Bèlgica els neerlandesos porten aquesta creu; fins i tot als països esmentats de parla anglesa tenen una dita – Going Dutch – per quan algú vol pagar només el que ell ha consumit i no pagar-ho conjuntament. Tanmateix, quan vius als Països Baixos te n’adones que això no és del tot cert i que normalment paguen rondes de begudes i no posen grans problemes per dividir el compte d’un restaurant, ans al contrari. Així que, de fet, els catalans, en termes generals, som més garrepes que els neerlandesos.

Una altra cosa que els encanta, potser fins i tot més que als catalans, són les ofertes i les rebaixes. Els Països Baixos es poden considerar un bon país per anar de compres ja que cada dos per tres les botigues fan rebaixes i no només dues vegades a l’any com nosaltres.

Al mateix temps no es pot deixar de banda la relació que els Països catalans i els Països Baixos han tingut des de que Johan Cruijff va trepitjar la gespa del FC Barcelona i, després d’ell, tots els altres jugadors neerlandesos que han passat per Can Barça, entre ells el ja mític Ronald Koeman. Però no només els neerlandesos venen cap a la nostra terra sinó que hi ha hagut jugadors catalans que han anat a jugar a equips neerlandesos com en Gabri de Sallent o Oleguer Presas, els dos ex-jugadors de l’Ajax, o ex-jugadors del Barça que han entrenat a equips neerlandesos com és el cas de Xapi Ferrer que durant un any va ser l’entrenador del SBV Vitesse d’Arnhem.

La geografia

Geografia física

Els Països Baixos ocupen un petit territori -més o menys la mateixa extensió que Catalunya- però envoltat per uns 450 km de costa que donen, en la seva majoria, a la mar del nord. A part de la costa, aquest país està tot ple de rius, llacs i canals. La relació que els Països Baixos i l’aigua és molt estreta ja que un 27% de territori es troba sota el nivell del mar i només un 50% es troba a un metre sobre el nivell del mar. Els Països Baixos també son el punt final o desembocadura de rius europeus tant importants com el Rin (en neerlandès Rijn), el Mosa (en neerlandès Maas) i l’Escalda (en neerlandès Schelde).

Pel que fa a muntanyes, si veniuMontanya més alta dels Països Baixos als Països Baixos, no en veureu ni una. Aquest petit país és de geografia plana. Només per a què us en pogueu fer una idea, el punt més alt és el turó anomenat Vaalserberg (o muntanya de Vaals) de 322,7 metres i situat a la població de Vaals, que es troba a la província de Limburg. En aquest turó hi ha una pedra que ens marca el punt més alt dels Països Baixos.

Clima

Degut a la situació geogràfica mateixa del país i a la influència que la mar té sobre aquest, els Països Baixos tenen un clima humit, fred i ventós. Es podria dir que un 7% del temps plou, fet que sona a un petit percentatge però que si vens de visita pot coincidir que cada dia plogui, sigui durant tot el dia o a estones. Per això és recomanable portar sempre un paraigües al damunt tot i que si bufa el vent, fet ben normal, el paraigües no serveix de gaire.
La millor temporada per venir de visita és entre abril i agost tot i que mai es pot dir amb seguretat. Durant aquest període pot ser que faci sol i, fins i tot, caloreta, sobretot a la primavera i a la tardor.
Durant la temporada d’hivern fa bastant fred però la combinació d’aquest amb el vent, fa que a vegades la sensació de fred sigui major del que és en realitat. Hi ha anys que les temperatures baixen fins els -20º durant vàries setmanes; aquest fet sumat a la neu que tenyeix el país quasi cada any durant una setmana aproximadament fa que els canals es gelin i que els neerlandesos aprofitin per patinar sobre els canals i petits llacs gelats.
El clima neerlandès és inestable i impredictible, per això els neerlandesos tenen uan dita que diu: “Si no t’agrada el temps que fa, espera cinc minuts”.

La religió

Des de que els holandesos venceren als espanyols en el que es coneix històricament com la Guerra del vuitanta anys, la cultura neerlandesa es va veure influenciada, cada cop més, per l’estil de vida dels cristians protestants. Durant el segle XIX la religió protestant va jugar un paper molt important dins la societat holandesa, sent la religió més forta del país. Tot i que a primer cop d’ull, quan sentim parlar dels Països baixos o ens passegem per les seves ciutats, no ho sembli encara hi ha una comunitat protestant bastant gran que són membres de les diferents esglésies protestant del país, sobretot al nord.

Una de les principals diferències entre catòlics i protestants és que aquests últims defensen la idea de la iconoclàstia, que significa que tant en la vida diària com en la religiosa no és necessària la veneració d’imatges o ídols. Aquest és un dels principals motius per el qual les esglésies protestants estan molt menys decorades que les catòliques. Al mateix temps, la religió protestant té molts menys dies festius, si ho comparem amb el catolicisme. Tot i així, la religió catòlica també té un paper important als Països Baixos, sobretot, al sud on festes de caire catòlic tant tradicionals com el carnestoltes troben el seu punt àlgid en aquestes regions. Altres festes relacionades amb el catolicisme però que se solen celebrar a tot el país són, per exemple, la pasqua, el Pentecosta i Sant Nicolau (Sint Nicolaas).

Als Països Baixos, a part d’aquestes dues religions que són les més majoritàries, també en trobem d’altres ja sigui per la immigració o per la llibertat de culte de què gaudeixen els països europeus; religions amb una llarga i antiga tradició com és la jueva, la musulmana i el budisme, entre d’altres.

Menjar i beure

Menjar

Restaurants típics neerlandesos se’n troben pocs però això no vol dir que en aquest país no s’hi mengi bé. Tot i que tenen plats típicament del país, al ser una societat multicultural, arreu s’hi pot trobar qualsevol tipus de menjar d’arreu del món. Fins i tot, no cal anar a grans ciutats sinó que ciutats més petites com són Alkmaar o Hoorn tenen restaurants de cuina xinesa, mexicana, grega, australiana, japonesa, cubana, francesa, indonèsia, etiòpica, entre moltes altres.

Els neerlandesos quasi no dinen sinó que es mengen quelcom mentre treballen –normalment un petit entrepà – o mentre passegen; però no són d’entaular-se per fer un bon àpat. Per això la recomanació és fer com ells i fer un petit mos per dinar. Degut a aquesta característica culinària les ciutats i pobles estan plens de llocs on es pot comprar alguna cosa per menjar ràpid o per menjar-t’ho mentre es camina. Els preus no són gaire cars i sempre va bé menjar el que la gent autòctona menja.

A diferència de Catalunya, menjar en un restaurant és bastant car, sobretot si el que es vol és sopar. Una de les coses més cares del sopar pot arribar a ser el vi ja que els preus estaran entre 20€ i 35€, les ampolles normaletes; tot i que els plats principals no es queden curts ja que també, els més baratets, poden rondar entre els 18€ i 25€.

Un cop s’hagi gaudit del menjar i es demani el compte, s’ha de pensar si es vol deixar o no propina. Als Països Baixos és normal deixar propina – entre un 5% i un 15% de l’import total – si el que s’ha menjat i begut ha agradat i s’ha quedat satisfet amb el producte i el servei (passa el mateix amb servi de taxis); tot i que els neerlandesos estan acostumats a deixar propina fins i tot si no els ha agradat el que han demanat. S’ha de tenir en compte que els cambrers – i els taxistes- tenen un salari raonable, així que la propina representa una bonificació per a aquest col·lectiu.

Beure

Si després de menjar o simplement a mig matí o mitja tarda ve de gust prendre alguna cosa, el més comú aquí és cafè o te. S’ha de tenir en compte que el cafè que es pot beure als Països Baixos és bastant aigualit. Si el que es vol és un cafè una mica més amb cara i ulls, millor demanar un espresso. Si es prefereix un cafè amb llet (koffie verkeerd en neerlandès) millor demanar Café au lait (que és la manera francesa de demanar un cafè amb llet) i que pronunciat seria “café olé”. Si s’està acostumat al tallat, estil de prendre el cafè que als Països Baixos no existeix, es pot demanar un espresso amb una mica de llet que en holandès seria espresso met een beetje melk (pronunciat seria “espresso met en betxe melk”).
Normalment el cafè sempre vindrà acompanyat d’una terrina petita llet i una galeta.

Si som més d’aigua, s’ha de tenir en compte que als Països Baixos estan acostumats a l’aigua amb gas (en neerlandès Spa rood) i, normalment, si es demana aigua, te la portaran així. Per tant, si el que es vol és aigua mineral, millor demanar-ho per la marca, Spa, més comuna i utilitzada al país: Spa blauw (pronunciat “spa blau”). Spa és la marca i rood (en català vermell) o blauw (en català blau) és el color de l’ampolla depenent si és amb gas o sense.

Holanda multicultural

El Països Baixos tenen 16,5 milions d’habitants dels quals un 20% no són d’origen neerlandès. Aquesta multiculturalitat és deguda a les diferents onades migratòries que els Països Baixos han viscut.

A principis del 1900, van començar a venir immigrants provinents del que llavors eren colònies neerlandeses com el Surinam i Indonèsia i cap els anys 60 i 70 del mateix segle els neerlandesos van obrir el país a treballadors de Turquia i el Marroc. Tot i que la majoria venien per treballar i la seva estada al país havia de ser temporal, molts d’ells es van quedar i van començar una nova vida en aquest país.

La influència d’aquesta immigració i del passat colonialista dels neerlandesos es pot veure en diversos aspectes de la cultura neerlandesa com pot ser en el menjar. Molts dels, ja considerats, plats típics de la cuina neerlandesa contenen espècies i/o estan fets a partir d’aliments d’origen asiàtic o sud-americà.

Aquesta societat multicultural ha enriquit la cultura neerlandesa tot i que, recentment, una part del poble neerlandès ha cregut que la “cultura neerlandesa original” està en perill; això explicaria l’èxit creixent,els últims 10-15 anys, de partits holandesos xenòfobs i populistes

La Monarquia i el color taronja

Als Països Baixos hi ha una monarquia constitucional.
A les 10 del matí del dia 30 d’abril del 2013, al Palau Reial del a plaça Dam d’Amsterdam, la Reina Beatriu va signar la seva abdicació després de 33 anys com a monarca dels Països Baixos. Des de llavors el cap d’Estat és el seu fill, el Rei Willem-Alexander van Oranje Nassau (Utrecht, 27 d’abril del 1968) i la Reina consort Màxima (Buenos Aires, 17 de maig del 1971).

A les 2 de la tarda es va dur a terme la coronació a l’església Nova o Nieuwe Kerk situada a la mateiza plaça Dam. Tant al sopar en honor a l’encara Reina Beatrix fet el vespre anterior al renovat Rijksmuseum (que va ser tancat tot el dia a raó del sopar) com a la coronació del dia després, hi van assistir representats de diferents cases monàrquiques europees així com personatges del món polític europeu. Entre els assistents hi havia:
El princep Albert de Monaco, el princep Charles d’Anglaterra i la seva dona Camila, el princep Philip i la princesa Mathilde de Bèlgica, l’hereu del Gran Ducat Guillaume de Luxemburg, el princep Felipe i la princesa Letizia d’Espanya, la princesa Victoria de Suècia i el seu marit, la princesa Lalla Salma del Marroc i el princep Naruhito i la princesa Masako del Japó (la qual només va assitir a la coronació). També hi havia representants de les cases reials de Noruega, Dinamarca, Liechtenstein, Thailandia, Brunei, Bahrein, Oman, Jordània i dels Emirats Àrabs.
Representant l’Unió Europea hi havia el president Herman Van Rompuy, el president de la Comissió europea José Manuel Barroso i el representant del parlament europeu Martin Schultz. Canadà va enviar al governador general Johnston.

Als Països Baixos ja porta sent una tradició que la figura representant de la monarquia neerlandesa abdiqui a favor de la següent generació i, aquest cop, no ha sigut diferent. La Reina Beatrix ja va anunciar la seva decisió el 28 de gener del 2013 en un discurs televisat.

La corona ha recaigut en un home després de 4 generacions de dones:

Reina Emma (Arolsen, 2 d’agost del 1858 – La Haia, 20 de març del 1934; Reina del 1890 al 1898).
Reina Wilhelmina (La Haia, 31 d’agost del 1880 – Apeldorn, 28 de novembre del 1962; Reina del 1890 al 1948).
Reina Juliana (La Haia, 30 d’abril del 1909 – Baarn, 20 de març del 2004; Reina del 1948 al 1980).
Reina Beatrix (Baarn, 31 de gener del 1938; Reina del 1980 al 2013).
El 30 d’abril del 2013 Amsterdam va acollir la ja tradicional, i al mateix temps la última, celebració del dia de la Reina. En aquest dia, aquesta ciutat va tenir uns 800.000 visitants.

A partir de l’any 2014 es celebrarà el dia del Rei i es farà el dia 27 d’abril. La Reina Beatrix no va canviar el dia de la Reina, que ja es celebrava amb la seva mare, per honorar-la i perquè el 31 de gener, dia del seu aniversari, no és una època gaire adequada per celebracions al carrer. Aquest canvi que es produirà l’any 2014 ha fet que molts holandesos no estiguin d’acord a que es canvi el dia de celebració ja que ha esdeveingut més una festa nacional que no la celebració de l’aniversari del monarca de torn. S’ha de comptar que es portava més de 60 anys celebrant el 30 d’abril.

El cap d’Estat té una influència limitada al govern, tot i que juga un paper important en funcions d’estat com pot ser la formació del govern després de les eleccions (encara que en les últimes eleccions ja no va dur a terme aquest paper) i l’aprovació de lleis.

La branca dinàstica de la família reial neerlandesa és “Van Oranje Nassau”. La paraula “oranje” és la que, en neerlandès, es refereix al color “taronja”. Aquesta és la raó per la qual els neerlandesos han adoptat aquest color com a color nacional i és el que utilitzen cada cop que es celebra quelcom relacionat amb el país.

Holandès, Neerlandès, Flamenc i Dutch

Quan ens referim a un d’aquests idiomes, de fet, estem parlant del mateix. El nom popular amb que es coneix l’idioma dels flamencs i els neerlandesos és holandès, però el nom oficial és neerlandès. El neerlandès, el qual és la llengua mare d’aproximadament 24 milions de persones, no només es parla als Països Baixos, sinó també a la part flamenca de Bèlgica, al Surinam, a Aruba, a les Antilles Neerlandeses i al Flandes francès.

Als països de Sud-àfrica i Namíbia es parla un idioma molt semblant al neerlandès anomenat afrikaans. Això és degut a que l’afrikaans té les seves arrels en el neerlandès antic; el què es parlava quan els neerlandesos controlaven el comerç marítim i tenien colònies repartides a diversos punts del món. Avui en dia, després de segles d’evolució, ha esdevingut un idioma propi parlat per uns 6 milions de persones.

Un altre terme que porta a confusió és Dutch que és el nom en anglès per dir neerlandès. Aquest terme, a vegades, es confon amb el terme Deutsch el qual vol dir alemany en llengua alemanya.

El neerlandès pertany a la família de les llengües germàniques com també hi pertany l’anglès, l’alemany, el suec, el danès i molts altres idiomes que van sorgir al nord-oest d’Europa. Tot i així, el neerlandès també té moltes influències del francès; per això, moltes paraules neerlandeses tenen arrel llatina.

A part del neerlandès, als Països Baixos hi ha un altre idioma oficialment reconegut i parlat per aproximadament unes 400.000 persones, el frisó. Aquest idioma, el qual es parla a la província de Frísia (en neerlandès “Friesland” i frisó: Fryslân), és utilitzat tant a casa com al carrer, així com en el sistema educatiu i per les institucions oficials.

Al Regne dels Països Baixos hi ha, oficialment reconeguts, 25 dialectes. Alguns d’aquests dialectes són divulgats a través de diccionaris, programes de televisió i grups de música, entre d’altres.

Holanda, Països Baixos, Flandes

Aquest país tant petit és conegut amb diferents noms però, de fet, el nom oficial és Nederland, el què en català seria Els Països Baixos.

Tot i així, segur que el nom que més se sent és Holanda, que en llengua neerlandesa seria Holland.

Tanmateix hem de tenir clar que quan fem servir aquests dos mots, Països Baixos i Holanda, no estem parlant de la mateixa extensió de territori. Quan ens referim a Països Baixos parlem de tot el país, mentre que quan fem servir el nom de Holanda només estem parlant de dues de les províncies -les més visitades – que formen els Països Baixos: Noord-Holland i Zuid-Holland.

Els Regne dels Països Baixos està format per 12 províncies en territori europeu, més les illes caribenyes de Saba, Sint Eustatius i Bonaire. Abans del 2010 les illes caribenyes d’Aruba, Curaçao i Bonaire també formaven part d’aquest Regne.

Un terme ben diferent és el que es coneix com Flandes. El territori de Flandes fa referència a la part nord i nord-oest de Bèlgica, la qual baixa per la costa fins arribar a una petita part del nord-oest de França.