nijntje llum infantil

DESCOBREIX NIJNTJE: LA ICONA INFANTIL DELS PAÏSOS BAIXOS

Descobreix la nijntje, la icona infantil dels Països Baixos creada per Dick Bruna. Aquesta conilleta ha deixat un llegat de llibres, cançons, dibuixos animats i altres productes culturals per a petits i grans culminant amb el museu nijntje a Utrecht.

Qui és nijntje?

Avui us parlaré de la conilleta més famosa de tots els Països Baixos, la “nijntje” – així d’entrada potser no us resulta familiar, ja que fora dels Països Baixos se la coneix com a “miffy”. Es tracta d’un personatge infantil neerlandès creat per Dick Bruna fet a partir d’un dibuix que segueix un disseny minimalista i bàsic: un conill antropomòrfic resseguit amb una línia negra i pintat amb els colors primaris, que capten l’atenció dels més petits. Els trets més característics són les dues grans orelles i el morro en forma de X.

Història i creació de nijntje

Llibres de Nijntje.
Diferents llibres traduïts al català

Nascut a Utrecht, Dick Bruna (1927-2017) va crear la “nijntje” el juny de 1955 (és a dir, ja es pot més que jubilar 😃) i fins el 2014 no va parar de fer-ne llibres explicant les aventures de la conilleta i el seu grup d’amics. Si m’ho permeteu, podríem fer la comparació entre la “miffy” als Països Baixos i en Teo o les Tres Bessones a Catalunya. Existeixen llibres com ara “la miffy va al museu” o “al parc”, però també hi ha exemplars dedicats a temes menys banals com per exemple el naixement d’un/a germanet/a (“kleine pluis”), la pèrdua d’un familiar (“lieve oma pluis”) o la inclusió de qui té característiques diferents (“nina” o “hangoor”).

Tot i que no és ben bé segur com va començar, es creu que va sorgir durant unes vacances familiars a Egmond aan Zee, quan el seu fill d’un any li va explicar que havia vist un conill al jardí de la casa que havien llogat. Durant quasi 60 anys va escriure més de 120 llibres que, des del 1959, tenen un format molt únic: tapa dura, 24 pàgines, forma quadrada (16cm x 16cm), amb il·lustracions a la pàgina dreta i text de 4 línies a l’esquerra (amb rima). Crida l’atenció que no s’utilitzen majúscules, ni tan sols pels noms propis, com en aquest text que estàs llegint. En altres paraules, aquests llibres realment estan dissenyats per als més petits.

L’autor Dick Bruna

Dick Bruna-estudi-dibuix-Utrecht
Dick Bruna al seu estudi

Dick Bruna va néixer el 23 d’agost de 1927. El seu pare era editor. Durant la Segona Guerra Mundial, al 1943, la família es va amagar durant un temps a Loosdrecht (a la província de Noord-Holland) durant un temps, perquè el pare no volia ser cridat per treballar per als alemanys. Durant aquest període, Dick no podia anar a l’escola i havia de mantenir-se ocupat. Per això, va començar a dibuixar i pintar la natura que l’envoltava. Al refugi de la família Bruna, hi passaven regularment dissenyadors i il·lustradors que treballaven per a l’editorial del seu pare. De vegades, rebia classes d’alguns d’aquests il·lustradors, com Rein Van Looy qui va ser l’il·lustrador i enquadernador de Pinkeltje i El gran mag d’Oz, entre altres.

Després de la guerra, Dick va interrompre la seva formació al liceu i el seu pare el va enviar a fer pràctiques a diverses editorials d’Europa perquè aprengués l’ofici d’editor però això només va fer que obrir-li els ulls i veure que no estava fet per al món editorial.

Dibuixa molts paisatges urbans i, dret al costat d’un pont o un carrer, amb cavallet i llenç, copia amb realisme allò que veu. Més tard, a París, s’inspira en artistes com Braque, Picasso, Matisse i Léger. L’impressiona el seu ús del color, la manca de perspectiva, la tècnica i la senzillesa, elements que introdueix a la seva pròpia obra. Quan torna es posa a estudiar Belles Arts però se’n dona compte que, de fet, el que ell vol ser és dissenyador.

Acaba dissenyant portades de llibres per l’escriptor belga francòfon Georges Simenon. Simenon explica a Dick Bruna que l’artista espanyol Pablo Picasso va veure una vegada una de les seves portades i comenta que la portada es tan bona i eficaç perquè sembla un pòster. Dick Bruna considera que es el compliment més gran que ha rebut mai.

L’artista neerlandès Gerrit Rietveld, que visita regularment l’editorial on Bruna treballa, també li dedica unes boniques paraules quan aquest està dissenyant la portada del llibre El Sant, de Leslie Charteris; Rietveld se li acosta per darrere i senyala la figura que ha fet en Bruna i li diu: “Bonica figura, noi”.

El 2014, Dick Bruna deixa de dibuixar i mora el 2017 amb 89 anys. L’última nijntje es publica el 2011 i també serà l’última ja que els drets del dibuix no son transferits a un successor.

Impacte cultural de la nijntje

Llibres penjats al museu nijntje

Aquesta llarga trajectòria fa que gairebé tothom als Països Baixos hagi crescut amb aquesta conilleta, generació rere generació. Aquests llibres infantils clàssics no són únicament coneguts al seu país d’origen, ja que han estat traduïts a més de 70 idiomes (sí, també en català!), fet que fa que sigui internacionalment coneguda. A més a més, s’han fet traduccions a diversos dialectes del neerlandès. Per establir un símil, és com si els llibres d’en Teo estiguessin traduïts a l’empordanès 😊

Com tot personatge conegut, la nijntje tampoc se salva d’un parell de polèmiques. La primera és del 2010, quan Mercis (copyright de la Nijntje) va portar Sanrio (creadors de Hello Kitty) a judici per plagi per la creació de Cathy, l’amiga de la Hello Kitty, i la segona és del 2021, quan un artista xinès va fer una exposició d’un conillet igual que la nijntje però amb bec d’ànec. Tot i que la segona no va arribar als jutjats, en tots dos casos va guanyar Mercis/Bruna/nijntje i els altres dos van ser retirats.

El Museu de la nijntje a Utrecht

Com ja s’ha mencionat, la llarga trajectòria i popularitat tant de la nijntje com d’en Dick Bruna han convertit el personatge fictici en un dels grans símbols d’Utrecht, ciutat que els va veure néixer a tots dos. Actualment se la pot trobar en diversos llocs diferents (des de places amb escultures fins a semàfors, a part d’acaparar les botigues de souvenirs), i gairebé diria que es fa impossible caminar per Utrecht sense trobar-te-la, especialment quan la coneixes.

Per dir-ho d’alguna manera, el centre del “món nijntje” és el museu dedicat exclusivament al personatge: oficialment «nijntje museum«, però també conegut com a ‘miffy museum’ a la mateixa ciutat d’Utrecht. No és un museu a l’ús tal i com ens l’imaginem, ja que està destinat al públic infantil (de 2 a 6 anys aprox.), amb tot el xivarri que això comporta. Comprèn una sèrie de sales, que estan basades en alguns llibres i tenen l’objectiu de que els nens es familiaritzin amb cert vocabulari (casa/família, metge/parts del cos, ciutat/trànsit, granja/animals, etc), practicar la psicomotricitat o la lectura, aprendre a fer operacions matemàtiques simples, incentivar la creativitat, etc. En definitiva, aprendre mentre juguen. La popularitat de la que parlàvem també es pot veure en l’evolució d’aquest museu: inaugurat el 2006 com a la Casa de Dick Bruna (‘dick bruna huis’), el museu estava llavors estava més pensat com a museu dedicat a l’autor que al personatge, en aquest sentit sí que era un museu més tradicional. Però clar, ple de nens, cosa que en algun moment va causar problemes entre els visitants. Per això, el 2016 es va decidir fer una gran renovació: crear el Museu de la Miffy, que estaria pensat per als més petits, i reconstruir el taller de l’autor a l’edifici del davant, el Museu Centraal.

Vols visitar la llar d’aquesta icona de la cultura neerlandesa que ha travessat fronteres?

No dubtis a visitar Utrecht amb els més petits de la casa!

Escrit per Carla i Vanessa

La casa Schröder de Gerrit Rietveld: l’obra mestra del moviment de Stijl

Descobreix la Casa Schröder de Gerrit Rietveld, un símbol del moviment De Stijl i Patrimoni de la Humanitat. Característiques, història i llegat d’aquesta icònica obra.

La casa Rietveld-Schröder és una casa ubicada a la preciosa ciutat d’Utrecht, ben bé al mig del país. És obra de l’internacionalment conegut arquitecte Gerrit Rietveld (1888-1964), en estricta col·laboració amb la Truus Schröder (1889-1985), i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2000. Però… de quin any creieu que data la seva construcció? Doncs bé, tot i que sembla una casa d’abans d’ahir, com aquell qui diu, data del 1924. Efectivament, recentment s’ha celebrat el centenari! Però llavors, com és possible que una casa tant moderna sigui de principis del segle passat?

Qui era Gerrit Rietveld?

Gerrit Rietveld a l'exterior de la fusteria
Gerrit Rietveld a l’exterior del seu taller, 1917

Rietveld completa l’educació bàsica i de seguida comença a aprendre, del seu pare, l’ofici de fuster mentrestant que atén classes d’arquitectura de Piet Klaarhamer als vespres. El 1917 obre el seu propi taller de mobles a Utrecht. És al voltant d’aquests anys que Rietveld comença a dissenyar les seves pròpies cadires (ja seguint els ideals de De Stijl): tot i que en va fer moltes i de molt tipus, la Cadira Blava i Vermella (Roodblauwestoel, 1918) s’ha convertit en un dels símbols del moviment, del mobiliari d’avanguarda, juntament amb la casa de la que ara parlarem. També va dissenyar la làmpada ‘L40’, feta a partir d’una combinació de tres tubs distribuïts en les tres dimensions que dona llum a tot l’espai. Però com arriba un fuster a dissenyar tota una casa?

La Casa Schröder: Arquitectura innovadora

Principis de De Stijl en la Casa Schröder

Theo van Doesburg, Composició descentralitzada, 1924. Guggenheim NY

La casa és un dels millors exemples coneguts del moviment artístic i modern De Stijl, sorgit el 1917 als Països Baixos. A l’Europa de la Primera Guerra Mundial, amb els Països Baixos declarat neutral, un grup d’artistes d’idees avançades s’uneix i creen De Stijl, manifestant que “l’art abstracte basat en l’ordre i harmonia geomètrica podia portar pau i positivitat a l’Europa en guerra”. Es caracteritza per un minimalisme impactant, l’ús mínim de colors (primaris i “no-colors”, és a dir: vermell, blau i groc per una banda; negre, gris i blanc per l’altra), i línies i angles rectes (no s’admeten corbes, cercles o diagonals). Els principals artistes d’aquest estil són Theo van Doesburg (creador del moviment), Gerrit Rietveld (de qui parlem aquí) i Piet Mondriaan (sí, sí, el mateix!).

Rietveld coneix Schröder

Biltstraat, Utrecht 1911

Tot neix arrel d’un primer contacte entre Rietveld i Schröder, quan ella li fa encàrrecs de mobles. Està casada amb l’advocat Fritz Schröder (1878-1923), de família benestant, amb qui té tres fills i viuen en una casa senyorial a Biltstraat, Utrecht. Aquesta casa és d’estil tradicional (és a dir, gran superfície, moltes habitacions, poca lluminositat, sostres alts, decoració tradicional, etc.). La típica casa on s’hi entra i miris on miris l’ambient està carregat. Schröder, que ja llavors tenia una mentalitat molt avançada pel seu temps, sap perfectament que aquest tipus de cases no són pràctiques, sobretot en el seu cas ja que acabava de quedar-se vídua amb tres fills entrant l’adolescència. Però a part d’això, siguem sinceres: no li agrada gens l’arquitectura tradicional i és per això que, tenint l’oportunitat de construir una casa pròpia, li fa un altre encàrrec a Rietveld: la seva futura casa, adequada a les seves noves necessitats i, per suposat, d’un estil arquitectònic modern i avançat. Recordem que, en aquest moment, en Rietveld només ha atès alguna lliçó d’arquitectura en el seu temps lliure, i que no té els coneixements necessaris per fer una casa. Si m’ho permeteu, en aquest sentit la casa és tot un experiment que, de fet, tots dos creien que no duraria més de 50 anys i que acabaria caient a trossos.

Característiques úniques de la Casa Schröder

Casa Rietveld Schröder al costat de cases tradicionals.

Per fi arribem al 1924, l’any de construcció d’aquesta casa. Situada al final d’una filera de cases construïdes un any abans i d’estil tradicional neerlandès, la casa Rietveld-Schröder no hi té res a veure. Té una superfície de 140m2 repartits en dos pisos i un petit jardí amb garatge. La paret exterior és de totxana recoberta de guix blanc/gris, amb petits detalls en colors primaris (finestres, marcs, columnes) i es caracteritza per uns grans finestrals al primer pis, aportant una lluminositat molt agraïda. La casa també està dotada de calefacció central (primer carbó, després oli i més tard gas) i aigua corrent en cada habitació, un gran avenç llavors.

Un cop a dins, es poden diferenciar els dos pisos clarament. La planta baixa és força tradicional: per tal de poder obtenir la llicència d’obres, Rietveld va dissenyar uns plànols que poc tenen a veure amb la realitat; aquesta llicència requeria parets i portes fixes en una casa, justament el que Rietveld i Schröder volien eliminar.

Interior Rietveld-SchröderHuis

Per aquesta raó, segons els plànols, la casa (cuina/bany/habitacions) es troben a la planta baixa, i el primer pis apareix simplement com un gran “àtic” sense especificar més. En la realitat, la planta baixa comprèn el vestíbul, la cuina, l’habitació de la minyona, el taller original de Rietveld, l’estudi de Schröder i un lavabo petit, mentre que a l’àtic s’hi troba tota la resta (la sala d’estar/menjador, les habitacions de la família, el bany i un segon lavabo). A grans trets, la planta baixa conté habitacions funcionals (cuinar, estudiar, treballar), mentre que el primer pis és on s’hi “feia vida”. La principal característica d’aquest primer pis és que no hi ha parets interiors, sinó que les substitueixen panells corredissos fets de fusta, aportant funcionalitat a la casa. El mateix espai es fa servir per diversos usos en funció del moment del dia: al vespre es “fan” les habitacions col·locant els panells, al matí es “desfan” convertint-ho en un espai únic, una gran sala d’estar. A part d’aquests panells més principals, el primer pis també es pot dividir en un espai més petit, sobretot de cares a l’hivern. Recordem la situació del 1924: hiverns molt freds, mal aïllament (vidre simple i fusta). Tot i que la calefacció central pot semblar exagerada en un primer moment, no ho és ja que el museu encara avui en dia la segueix utilitzant.

Cartell: missatges: primer trucar, sense resposta usar Intèrfon (tub de comunicació).

A part d’aquesta gran característica general, la casa també te altres petites “alteracions” que la fan igual d’especial que de pràctica, com per exemple: una gran “finestra de la cantonada” (literalment la finestra està partida en dues dimensions diferents), una bústia transparent (no cal obrir-la per saber si hi ha correu), un penjador infantil (els nens no necessiten ajuda per preparar-se en sortir), una banyera per assentar-se en comptes d’estirar-se (ocupant la meitat d’espai i d’aigua), una barana d’escala vertical (casi no ocupa espai), taules que es pleguen o un tub comunicador amb l’exterior/porta principal (l’equivalent a l’intèrfon actual). Tots aquests petits detalls, al contrari del que es podria pensar, no són idees de Rietveld, sinó que són requisits demanats per Schröder: com a mare vídua, ella sabia quines funcions li eren més pràctiques en el seu dia a dia amb els seus tres fills. Responen a una arquitectura funcional.

Truus Schröder a la cuina

Truus Schröder va acabar vivint durant 60 anys en aquesta casa (1925-1985), fet que va fer que ella mateixa hi fes molts canvis: el més gran de tots va ser la transformació de la seva pròpia habitació en una cuina.

La Casa Schröder com a Patrimoni de la Humanitat

Quan va morir i la casa va passar a ser propietat de la Fundació Rietveld-Schröder, s’hi va fer una gran restauració (1985-1987) per tornar a portar la casa a la seva situació original i des de llavors que és museu obert al públic amb reserva prèvia (actualment gestionat pel Centraal Museum Utrecht). Tot i que és un museu petit, gaudeix de gran popularitat, sobretot entre amants de l’arquitectura i l’interiorisme. En altres paraules, aquest primer pis de la Casa Rietveld-Schröder va fixar les bases per l’arquitectura moderna que coneixem avui en dia. Pensem en una ‘tiny house’ o una caravana, on tot es posa/treu en funció de la necessitat (llit, taules, etc). El seu minimalisme també s’ha extrapolat: molts dels mobles de Rietveld, podrien ser venuts al IKEA perfectament, no desentonarien. És per això que, des de l’any 2000, té el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Vols saber més sobre Gerrit Rietveld i el moviment De Stijl? Segueix el nostre tour a Utrecht!

Vols veure un edifici on s’ajunten dos genis, Rietveld i van Gogh? Segueix el nostre tour del Museu van Gogh!

Escrit per Carla Morcillo

Cases flotants: Viure envoltat d’aigua

Els Països Baixos, coneguts pels seus canals emblemàtics, dics històrics i molins de vent, han demostrat al llarg de la història com l’enginy humà pot adaptar-se a un entorn dominat per l’aigua. Una de les respostes més fascinants i modernes a aquest desafiament són les cases flotants sostenibles.

Les cases flotants a Holanda són fascinants per diversos motius, ja que combinen:

  • Innovació arquitectònica
  • Sostenibilitat ambiental
  • Respostes úniques als desafiaments geogràfics
  • Solucions creatives a la manca d’habitatge

1. Geografia única: viure amb l’aigua

Holanda és reconeguda per estar sota el nivell del mar, amb gairebé un terç del territori en contacte directe amb l’aigua. Aquesta proximitat ha modelat la seva història i urbanisme. Les cases flotants dels Països Baixos són una solució natural: aprofiten espais aquàtics infrautilitzats i ajuden a prevenir inundacions sense necessitat de construir més dics.

Davant el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar, les cases flotants són un exemple de resiliència i sostenibilitat, adaptant-se a les fluctuacions de l’aigua gràcies al seu disseny innovador.

2. Innovació arquitectònica i sostenibilitat

Característiques clau:

  • Construcció sostenible: materials lleugers com formigó flotant i aïllants ecològics.
  • Estabilitat garantida: ancorades amb pilars o sistemes flexibles.
  • Tecnologia verda: integració de panells solars, sistemes de reutilització d’aigua i energia eficient.

Aquestes solucions arquitectòniques són una inspiració per a ciutats d’arreu del món com les Maldives o Bangladesh, on també es busquen alternatives al creixement urbanístic tradicional.

3. Disseny funcional i estil de vida únic

Viure en una casa flotant als canals ofereix una experiència única:

  • Finestrals amb llum natural i vistes a l’aigua.
  • Connexió íntima amb la natura.
  • Un estil de vida sostenible en ciutats modernes.

Barris com IJburg, un exemple d’urbanisme innovador, han creat comunitats de cases flotants modernes que equilibren ciutat i natura. Aquesta zona, accessible amb bicicleta, és una parada obligatòria per aquells que visiten Amsterdam seguint la nostra ruta en bicicleta per les afores de la capital.

4. Aspectes pràctics i desafiaments:

  1. Cost:
    • Són més cares de construir que les cases tradicionals, però poden ser rendibles a llarg termini gràcies al seu disseny eficient.
  2. Manteniment:
    • Cal cuidar l’estructura per evitar problemes amb la humitat i les condicions meteorològiques.
  3. Permisos:
    • Als Països Baixos, cal obtenir permisos específics per viure en una casa flotant.
    • Els ajuntaments cedeixen els espais a l’aigua i tu pagues un tant per aquell espai amb un temps limitat de cessió de l’amarrador.

5. Adaptació als reptes urbanístics

Amb una població en creixement i limitacions d’espai, especialment en zones urbanes, les cases flotants ofereixen una solució innovadora. Utilitzen espais aquàtics que sovint queden infrautilitzats i permeten, com hem dit abans, evitar la urbanització excessiva de terrenys sòlids. Això és especialment important en un país tan densament poblat com els Països Baixos.

 

6. Una tradició reinventada

Les cases flotants no són un fenomen nou. Als Països Baixos, l’ús de barcasses com a habitatges es remunta a dècades enrere, especialment després de la Segona Guerra Mundial, quan hi havia manca d’habitatge. Aquestes barcasses s’han anat transformant en habitatges moderns i estèticament atractius, però mantenen una connexió amb la tradició marítima del país.

7. Atracció turística

Les cases flotants s’han convertit en una atracció per a turistes que volen experimentar un estil de vida diferent. Moltes d’elles es poden llogar com allotjament, oferint una experiència única de dormir sobre l’aigua. Com més a les afores de les ciutats vagis, més comunitat local hi veuràs vivint en aquest tipus de cases.

8. On es poden veure cases flotants?

    1. Amsterdam:
      • Té una gran concentració de cases flotants, especialment als canals de barris com:
        1. El Jordaan on moltes d’aquestes cases són antigues barcasses reconvertides en habitatges i que les podem veure durant la nostra visita en bicicleta pel centre.
        2. Els canals Prinsengracht i Keizersgracht que igual que al Jordaan son barcasses reconvertides
        3. IJburg. Un barri modern construït sobre aigües, amb cases flotants de disseny innovador. És un exemple d’urbanisme sostenible i futurista.
    2. Rotterdam:
      • Rotterdam, amb el seu esperit avantguardista, és un referent d’arquitectura flotant contemporània:
        1. Drijvend Paviljoen: Un pavelló flotant emblemàtic.
        2. Projectes residencials de cases flotants innovadores al port.
    3. Utrecht:
      • Aquesta ciutat amb encant històric també acull diverses cases flotants als seus canals i rius, sobretot les zones properes al riu Vecht i altres canals secundaris.
    4. Haarlem:
      • Amb canals menys concorreguts que Amsterdam, Haarlem ofereix una experiència més tranquil·la per veure cases flotants.
    5. Almere:
      • Aquesta ciutat moderna a prop d’Amsterdam és coneguda pels seus habitatges innovadors. A Noorderplassen s’hi troben comunitats de cases flotants modernes amb dissenys únics.
    6. Altres ciutats com Alkmaar, Dordrecht, Leiden, Zwolle i Giethoorn també tenen comunitats amb cases flotants. Igual que diverses ciutats al nord dels Països Baixos on també s’hi poden trobar comunitats més petites de cases flotants, sovint associades amb estils tradicionals i zones rurals.

9. Inspiració per al futur

Amb una població en creixement i l’augment de les zones urbanes, les cases flotants dels Països Baixos són un model per a un futur més sostenible, evitant la urbanització de terrenys sòlids i utilitzant espais aquàtics de forma intel·ligent.

Conclusió, les cases flotants a Holanda són molt més que un habitatge: són un exemple d’innovació arquitectònica, una resposta sostenible al canvi climàtic i una atracció per als amants del turisme ecològic. Si busques descobrir aquest estil de vida únic, Amsterdam i els seus canals són el lloc perfecte per començar.

 

Vacas campo Holanda

Quina és la millor època per visitar Holanda?

Escollir la millor temporada per visitar Holanda (correctament dit: Països Baixos) depèn en gran mesura del que vulguis experimentar. Cada temporada ofereix experiències, paisatges i activitats culturals úniques. Mentre que algunes persones poden preferir l’encant dels camps de tulipes de la primavera, altres poden gaudir de l’ambient especial que desprèn l’hivern.

Per això hem volgut presentar-te en detall cada estació de l’any i ajudar-te a decidir quina s’adapta millor a les teves preferències de viatge.

PRIMAVERA: de març a maig

La primavera és una de les èpoques més populars per visitar Holanda, especialment per als amants de les flors. El clima comença a escalfar-se després dels freds mesos d’hivern, i la natura cobra vida amb colors vibrants, especialment al camp.

L’època de les Tulipes

Holanda és mundialment famosa pels seus camps de tulipes que floreixen entre mitjans de març i mitjans de maig. Els Jardins Keukenhof a la localitat de Lisse, sovint coneguts com el “Jardí d’Europa”, són un dels llocs a visitar, amb milions de tulipes, narcisos, jacints i altres flors de bulb en una impressionant explosió de colors.

Una visita als camps de tulipes del voltant  (sense entrar al camp per no fer enfadar al cultivador) o un passeig en bicicleta pels camps de flors de regions com Bollenstreek o Kop van Noord-Hollland poden ser una experiència màgica. La desfilada de carruatges decorats amb flors, coneguda com a Bloemencorso, que sol passar a l’abril, és un altre dels plats forts.

Clima temperat

A la primavera, les temperatures a Holanda poden oscil·lar entre 8℃ al març i al voltant de 15℃ al maig. Tot i que les pluges són comunes, especialment al març i abril, el temps és generalment suau, per la qual cosa és un bon moment per explorar amb un dels nostres tours ciutats com Amsterdam, Rotterdam i La Haia. La primavera als Països Baixos és perfecta per fer llargues passejades, rutes en bicicleta i explorar mercats (els quals tots son a l’aire lliure), tot i que encara és recomanable portar una jaqueta de pluja, i potser uns guants ;).

Pasqua i del Rei

La primavera també porta algunes celebracions culturals significatives. La Pasqua és àmpliament celebrada, i moltes regions organitzen mercats i esdeveniments de Pasqua i, si teniu sort, potser us deixaran buscar ous de xocolata que el conillet de Pasqua ha amagat pels jardins.
El Dia del Rei, que es celebra el 27 d’abril, és una de les festes nacionals més grans dels Països Baixos. És una jornada festiva plena de mercats al carrer, concerts i festes. Les ciutats, especialment Amsterdam, es tornen inundades de gent vestida de taronja, el color nacional, mentre celebren l’aniversari del Rei.

ESTIU: de juny a agost

L’estiu a Holanda és càlid, vibrant i ple de festivals i activitats a l’aire lliure. Aquest és el millor moment per a aquells que gaudeixen del clima càlid i els dies llargs.

Dies de sol i tardes més llargues

Terraza en AmsterdamLes temperatures durant l’estiu poden oscil·lar entre 18℃ i 25℃ o més, particularment al juliol i l’agost. Si bé encara és possible trobar dies plujosos, el temps és generalment agradable, amb molts dies assolellats i sent clar fins vora les 11 de la nit al juny, el mes amb els dies més llargs de l’any.

Anar a la platja

Holanda té costes molt boniques, i l’estiu és el moment perfecte per visitar platges al llarg del Mar del Nord. Alguns dels llocs de platja més populars son Zandvoort, Scheveningen i Texel els quals estan bullint d’activitat durant aquesta època, però si vols zones més tranquil·les pots anar cap a Egmond aan Zee, Castricum aan Zee o Bergen aan Zee després de visitar el mercat del formatge d’Alkmaar. A tots aquests llocs podràs relaxar-te a la platja, gaudir d’esports aquàtics o sopar en un dels molts restaurants a primera línia de platja.

Festivals i esdeveniments

Els mesos d’estiu estan plens de festivals. Des de festivals de música com Lowlands i Mysteryland fins a esdeveniments culturals com el Carnaval d’Estiu de Rotterdam i l’Orgull Gai d’Amsterdam, sempre hi ha quelcom per a tothom. Els concerts a l’aire lliure i els festivals de menjar són comuns, i moltes ciutats acullen esdeveniments gratuïts, fent que sigui un bon moment per explorar la cultura neerlandesa.

Anar en bici i recorreguts pels canals

Amb un clima càlid i cels clars, l’estiu és ideal per fer un tour en bicicleta, una de les maneres més populars d’explorar aquest país. Ja sigui pedalant pels pintorescos canals d’Amsterdam en una de les nostres visites sobre rodes o per la zona dels molins de vent i les terres de cultiu del camp, l’estiu ofereix unes condicions perfectes. Les excursions en vaixell pels canals d’Amsterdam també són una activitat popular a l’estiu i et donen una altra perspectiva de la ciutat, des de l‘aigua.

TARDOR: de setembre a novembre

La tardor a Holanda es caracteritza per un aire fresquet, la caiguda de les fulles i un ritme més lent a mesura que els turistes d’estiu marxen. Aquesta temporada ofereix una experiència tranquil·la però pintoresca.

Paisatges de colors

Paseando por HolandaEl camp neerlandès no només és bonic a la primavera, a la tardor també es transforma amb els colors canviants de les fulles creant un bonic teló de fons. Parcs, boscos i jardins adquireixen tons càlids ataronjats, vermells i groguencs, per la qual cosa és un moment fantàstic per fer passejades pintoresques o anar en bicicleta per llocs com el Parc Nacional Hoge Veluwe.

Descobertes cultural

Moltes institucions culturals, com museus i galeries, presenten noves exposicions a la tardor. Gràcies a a què els museus estan menys concorreguts que a l’estiu, fer un tour al Rijksmuseum, el Museu Van Gogh o la Casa Anne Frank permet gaudir d’una experiència més relaxada. A més, la tardor acull molts festivals culturals, com l’Amsterdam Dance Event, que atrau aficionats de la música electrònica de tot el món.

Més fred, temps adequat

Les temperatures de tardor van des dels 10°C al setembre fins als 4°C al novembre. Tot i que el clima és més fred, encara és agradable per explorar el país, especialment durant setembre i principis d’octubre, abans que la pluja es faci més freqüent.

HIVERN: de desembre a febrer

L’hivern a Holanda és fred però màgic, sobretot al voltant de la temporada de les vacances de Nadal. Tot i que les temperatures poden baixar, l’ambient festiu i  acollidor fan que sigui un moment especial per visitar aquest país.

Atmosfera festiva

La temporada de Nadal a Holanda està plena de llums, mercats i esdeveniments festius. Ciutats com Amsterdam, Haarlem i Maastricht acullen bonics mercats nadalencs, on es poden comprar manualitats, prendre xocolata calenta o provar delícies holandeses com els Oliebollen (tipus de bunyols holandesos) un cop acabada la nostra visita per la ciutat. Els carrers de les ciutats estan adornats amb tot de llums, i els canals d’Amsterdam, amb una mica de sort i si fa prou fred, es congelen creant una pintoresca escena d’hivern.

Patinar sobre gel i esports d’hivern

El patinatge sobre gel és una de les activitats d’hivern preferida als Països Baixos. En moltes ciutats apareixen pistes de gel temporals, inclosa la famosa davant del Rijksmuseum d’Amsterdam. Si els canals es congelen, que de tant en tant passa en hiverns molt freds, fins i tot es pot patinar sobre el gel natural, una experiència del país per excel·lència.

Festivals d’hivern

Festival de Luces AmsterdamL’hivern també és el moment d’alguns esdeveniments com el Festival de la Llum d’Amsterdam (Amsterdam Light Festival), on els canals de la ciutat s’il·luminen amb instal·lacions artístiques de llum. A més, la festa de Sinterklaas (Sant Nicolau) el 5 de desembre és una bonica tradició neerlandesa, sobretot pels nens.

Temps fred i cafès acollidors

Les temperatures d’hivern solen estar entre els 0 °C i els 5 °C, amb neu ocasional o gelades. Mentre fa fred, l’hivern a Holanda té un encant acollidor, amb molts cafès i restaurants que ofereixen ambients càlids i que conviden a entrar-hi per escapar del fred.

CONCLUSIÓ

Cada temporada a Holanda té el seu atractiu únic, fent que el millor moment per visitar depengui en gran mesura del que es busca. La primavera és ideal per a aquells fans dels camps de tulipes florits i les festes culturals com el Dia del Rei. L’estiu aporta calidesa, dies llargs i festivals a l’aire lliure, perfectes per als amants de la platja i dels festivals. La tardor ofereix viatges més tranquils amb un espectacular fullatge de tardor, mentre que l’hivern encanta als visitants amb diversos mercats escampats pel país, patinatge sobre gel i ambients acollidors a la ciutat. Tant si busques bellesa natural com la que es pot veure a Zaanse Schans, esdeveniments culturals o exploracions tranquil·les, Holanda té una oferta especial durant tot l’any.

 

Johannes Vermeer, la seva exposició més esperada

L’exposició que el Rijksmuseum inaugura el 10 de febrer d’enguany és l’exposició més extensa que s’hagi organitzat mai d’aquest pintor.

La lletera (1657-1658)

No només és una oportunitat fantàstica per admirar obres d’art com La lletera o La noia de la perla en un mateix edifici, sinó que se’ns presenta l’ocasió de descobrir més coses del mateix artista i dels seus contemporanis, així com dels seus mètodes, motivacions i influencies.

Al 1632 la ciutat de Delft va veure néixer a Johannes Vermeer (†1675), un artista que combinaria el realisme dels seus predecessors neerlandesos amb l’art que en aquell moment es feia a Itàlia i Flandes creant espectaculars interpretacions del món quotidià. En una època de conflictes religiosos i polítics, Vermeer va saber cridar l’atenció de l’espectador a través de les seves obres i que aquestes transcendissin el seu temps i meravellessin generacions posteriors amb la seva bellesa eterna.

Vermeer, dominant la tècnica pictòrica de l’ús de la llum i el color i l’il·lusionisme, ens mostra i ressalta la individualitat i el poder emocional dels seus personatges.

Tot i no ser molt conegut en vida, i malgrat que només es conserven uns 37 quadres seus, actualment la seva obra és reconeguda mundialment i és considerat com un dels millors pintors del segle XVII neerlandès.

Els principals personatges representats per aquest pintor son sovint dones que es troben en una escenificació d’interior i que transmeten una varietat d’emocions que poden anar des de la satisfacció i l’alegria fins a la tristesa i l’avorriment. La majoria dels seus quadres evoquen l’emoció d’un moment concret, fent que l’espectador hagi de buscar el context a un nivell més profund. El seu ús de la llum, la qual impregna fins i tot les àrees pintades de fosc i rodejades de llum diürna que entra per les finestres i/o portes obertes, simbolitza un tipus de bellesa i veritat que penetra en la xarxa quotidiana de les relacions personals.

L’art de pintar (1666-1668)

L’ús de pinzellades que omplen la tela  de color, llum i caliu és una de les principals característiques de la tècnica pictòrica de Vermeer.

El carreró (1658)

El nostre pintor de Delft tenia una capacitat espectacular en fer que cada un dels seus quadres expliqués una historia excepcional. En la seva obra sovint veiem activitats quotidianes com les que podem veure en La lletera o La noia amb el barret vermell, on sembla que aquests personatges estiguin fantasiant. També amaga elements sorpresa en el seus quadres que fan que cada quadre agafi vida, com la carta del quadre Dona llegint una carta o el mapa a l’Art de pintar. Domina el fet de pintar/capturar un moment específic en el temps, com si hagués fet una foto en aquell precís moment. Tal mateix temps és un mestre a l’hora d’utilitzar objectes per explicar-nos una historia com el pa que te entre les mans Marta del quadre anomenat Jesucrist a casa de Marta i Maria, cosa que fa que el quadre tingui un significat simbòlic.

Johannes Vermeer no només va pintar escenes d’interior de la vida quotidiana sinó que també va pintar paisatges detallats on sovint es creaven enllaços visuals entre els interiors i els exteriors i que son un testament de les seves habilitats com a pintor. Vermeer era molt detallista en el moment de fer l’elecció del què volia representar, fent que la seva obra sigui d’una bellesa espectacular però també encisadora per aquell/a que l’observa. En la seva època, l’ús que fa de la llum per tal de donar vida als seus quadres és particularment revolucionari, i continua fascinant als actuals espectadors de la seva obra. Fent servir la tècnica de suavitzar aquelles vores que sinó estarien molt presents en una pintura com podrien ser els marcs de les finestres, cortines, el terra i/o les cantonades fa que aquesta tècnica destaqui i passi a formar part d’aquells elements essencials que s’han convertit en un dels trets característics de Vermeer, fent que pugui combinar el seu profund coneixement de l’estructura anatòmica i del materials així com la llum i el color.

L’habilitat de Vermeer per crear temes universals que es troben connectats en temps i espai és el centre de la seva singularitat i l’ha situat com un artista visionari que amb la seva obra desafia als espectadors a buscar subtilitzats i significats més profunds.

Fins fa poc, l’obra de Vermeer cridava l’atenció pel simbolisme i el misteri que s’hi evoca. Des de la dècada de 1960 el món de l’art ha “descobert” el nivell de destresa tècnica que Vermeer va aconseguir en la seva obra. El seu estil i tècnica distintius l’han fet destacar entre els seus contemporanis, posicionant-lo com un dels pintors més importants del segle XVII.

Potser Vermeer no va ser molt conegut en vida però la seva destresa tècnica i simbòlica impactant de la seva obra l’ha convertit en un dels pintors neerlandesos més estimats dels últims 400 anys.

Kenau, la dona darrere del malnom

La Paraula Kenau: Història, feminisme i tòpics masclistes

Avui, 8 de març, Dia Internacional de la Dona, explorem el significat de la paraula neerlandesa Kenau. Tot i el seu origen èpic, aquesta paraula ha estat carregada de tòpics masclistes que encara perduren en la llengua neerlandesa.

Als Països Baixos, Kenau té diversos matisos. Positivament, representa una dona forta, decidida i independent. Però en un context patriarcal, aquestes qualitats es perceben com una amenaça. Així, el mot Kenau ha adquirit connotacions negatives com:

  • Sergenta,
  • Gallimarsot (marimacho),
  • Dona que vol tenir la darrera paraula (haaibaai, “badia de taurons”),
  • Bruixa o dona “problemàtica.”

Aquest doble estàndard reflecteix com les qualitats atribuïdes positivament als homes –lideratge, empenta i força– es menyspreen quan es tracten de dones.

Qui era Kenau Simonsdochter Hasselaer?

Kenau Simonsdochter Hasselaer (1526-1588) va ser una comerciant de fusta i una figura clau durant el setge de Haarlem (1572-1573). Durant aquest episodi de la Guerra de Flandes, Kenau va destacar pel seu suport logístic i la seva participació en la resistència contra les tropes espanyoles comandades per Don Fadrique, fill del Duc d’Alba.

  • Kenau va proporcionar fusta per construir galeres en un moment crític.
  • Haarlem va resistir durant set mesos abans de la rendició, convertint-se en una victòria moral per als Països Baixos en la seva lluita per la independència.

Tot i la seva contribució heroica, Kenau no va ser recompensada. Fins i tot va ser acusada de bruixeria i va morir en circumstàncies misterioses, probablement víctima de pirates durant un viatge a Noruega.

La paraula Kenau i el seu significat avui

Amb els anys, el nom Kenau ha evolucionat de símbol d’heroïcitat a un terme amb connotacions negatives. Aquest canvi reflecteix el menyspreu històric envers les dones que qüestionen l’estatus quo.

La figura de Kenau exemplifica els càstigs que moltes dones han sofert:

  • Mala fama: etiquetades com a «bruixes» o «problemàtiques.»
  • Menyspreu: invisibilitzades en la història neerlandesa.
  • Oblit històric: relegades a anècdotes, fins i tot quan han jugat papers crucials.

Kenau i el feminisme a la història dels Països Baixos

A mesura que el feminisme recupera figures oblidades, Kenau Simonsdochter Hasselaer ha estat reivindicada per autores contemporànies com a símbol de resistència i independència. Altres dones de la història neerlandesa –artistes, mecenes, escriptores i comerciants– comencen a guanyar visibilitat, posant fi a segles de masclisme històric.

Una lliçó per al present

La història de Kenau ens recorda la importància de revalorar les figures femenines que han estat oblidades o denigrades per desafiar les normes socials. En un moment de reflexió com el Dia de la Dona, Kenau representa la lluita per la igualtat de gènere, la resistència feminista i la necessitat de seguir qüestionant la narrativa patriarcal.

Firma de Kenau, 1578

 

Article escrit per Roser Franch, revisat i actualitzat per Vanessa Barberà.

Un gimnàs dins del museu per un dia

Des de mitjans de desembre que es van imposar noves normes per contenir el coronavirus que el sector cultural està tancat. Teatres, museus, galeries, cinemes, etc. no poden obrir les seves portes mentre que, des de dissabte passat, activitats com massatgistes, perruquers, gimnasos i botigues no essencials ja poden fer horari normal.

En la mateixa situació es troba el sector de la restauració; des de mitjans de desembre que no poden tenir clients ocupant taules, només fent recollida d’àpats. Dissabte passat aquest sector, com a protesta, i amb el vist i plau dels ajuntaments, van poder obrir per un dia sense tenir problemes amb la policia.

Avui, tocava el torn de protestar al sector cultural. Desenes de museus i teatres arreu del país han obert les seves portes per ser, per un dia, un gimnàs, una perruqueria o una botiga. Però com ja comença a ser la norma en aquest país, el sector cultural és l’últim mico i així com us hem explicat que els ajuntaments van ser permissius amb la restauració, aquest no ha sigut el cas de les instal·lacions culturals. A ciutats com Amsterdam o Rotterdam, els ajuntaments han enviat a la policia per a què les esmentades instal·lacions tanquessin les seves portes; eren les 11 del matí. A altres museus fora de les grans ciutats, com el museu Kröller-Müller que es troba a Otterlo, tot i rebre avís de tancar, han continuat amb les seves activitats. Altres museus han hagut de continuar les seves activitats fora pel tancament precipitat per part de la policia.

La pregunta que es fa tothom és: Què està passant amb aquesta societat quan és més important obrir un botiga on tothom hi va com abelles a la mel, on els passadissos son estrets i has de tocar a la persona que vols passar, mentre que les instal·lacions culturals que poden treballar amb reserves, que tenen vigilants de sales i que, com és el cas de teatres i cinemes, et passes tota l’estona assegut s’han de quedar sense poder obrir les seves portes? Pensem’hi…