L’exposició que el Rijksmuseum inaugura el 10 de febrer d’enguany és l’exposició més extensa que s’hagi organitzat mai d’aquest pintor.
No només és una oportunitat fantàstica per admirar obres d’art com La lletera o La noia de la perla en un mateix edifici, sinó que se’ns presenta l’ocasió de descobrir més coses del mateix artista i dels seus contemporanis, així com dels seus mètodes, motivacions i influencies.
Al 1632 la ciutat de Delft va veure néixer a Johannes Vermeer (†1675), un artista que combinaria el realisme dels seus predecessors neerlandesos amb l’art que en aquell moment es feia a Itàlia i Flandes creant espectaculars interpretacions del món quotidià. En una època de conflictes religiosos i polítics, Vermeer va saber cridar l’atenció de l’espectador a través de les seves obres i que aquestes transcendissin el seu temps i meravellessin generacions posteriors amb la seva bellesa eterna.
Vermeer, dominant la tècnica pictòrica de l’ús de la llum i el color i l’il·lusionisme, ens mostra i ressalta la individualitat i el poder emocional dels seus personatges.
Tot i no ser molt conegut en vida, i malgrat que només es conserven uns 37 quadres seus, actualment la seva obra és reconeguda mundialment i és considerat com un dels millors pintors del segle XVII neerlandès.
Els principals personatges representats per aquest pintor son sovint dones que es troben en una escenificació d’interior i que transmeten una varietat d’emocions que poden anar des de la satisfacció i l’alegria fins a la tristesa i l’avorriment. La majoria dels seus quadres evoquen l’emoció d’un moment concret, fent que l’espectador hagi de buscar el context a un nivell més profund. El seu ús de la llum, la qual impregna fins i tot les àrees pintades de fosc i rodejades de llum diürna que entra per les finestres i/o portes obertes, simbolitza un tipus de bellesa i veritat que penetra en la xarxa quotidiana de les relacions personals.
L’ús de pinzellades que omplen la tela de color, llum i caliu és una de les principals característiques de la tècnica pictòrica de Vermeer.
El nostre pintor de Delft tenia una capacitat espectacular en fer que cada un dels seus quadres expliqués una historia excepcional. En la seva obra sovint veiem activitats quotidianes com les que podem veure en La lletera o La noia amb el barret vermell, on sembla que aquests personatges estiguin fantasiant. També amaga elements sorpresa en el seus quadres que fan que cada quadre agafi vida, com la carta del quadre Dona llegint una carta o el mapa a l’Art de pintar. Domina el fet de pintar/capturar un moment específic en el temps, com si hagués fet una foto en aquell precís moment. Tal mateix temps és un mestre a l’hora d’utilitzar objectes per explicar-nos una historia com el pa que te entre les mans Marta del quadre anomenat Jesucrist a casa de Marta i Maria, cosa que fa que el quadre tingui un significat simbòlic.
Johannes Vermeer no només va pintar escenes d’interior de la vida quotidiana sinó que també va pintar paisatges detallats on sovint es creaven enllaços visuals entre els interiors i els exteriors i que son un testament de les seves habilitats com a pintor. Vermeer era molt detallista en el moment de fer l’elecció del què volia representar, fent que la seva obra sigui d’una bellesa espectacular però també encisadora per aquell/a que l’observa. En la seva època, l’ús que fa de la llum per tal de donar vida als seus quadres és particularment revolucionari, i continua fascinant als actuals espectadors de la seva obra. Fent servir la tècnica de suavitzar aquelles vores que sinó estarien molt presents en una pintura com podrien ser els marcs de les finestres, cortines, el terra i/o les cantonades fa que aquesta tècnica destaqui i passi a formar part d’aquells elements essencials que s’han convertit en un dels trets característics de Vermeer, fent que pugui combinar el seu profund coneixement de l’estructura anatòmica i del materials així com la llum i el color.
L’habilitat de Vermeer per crear temes universals que es troben connectats en temps i espai és el centre de la seva singularitat i l’ha situat com un artista visionari que amb la seva obra desafia als espectadors a buscar subtilitzats i significats més profunds.
Fins fa poc, l’obra de Vermeer cridava l’atenció pel simbolisme i el misteri que s’hi evoca. Des de la dècada de 1960 el món de l’art ha “descobert” el nivell de destresa tècnica que Vermeer va aconseguir en la seva obra. El seu estil i tècnica distintius l’han fet destacar entre els seus contemporanis, posicionant-lo com un dels pintors més importants del segle XVII.
Potser Vermeer no va ser molt conegut en vida però la seva destresa tècnica i simbòlica impactant de la seva obra l’ha convertit en un dels pintors neerlandesos més estimats dels últims 400 anys.
