Avui, dia 8 de març, parlarem de la paraula neerlandesa Kenau. Una paraula plena de tòpics masclistes que encara perdura en el vocabulari de la llengua neerlandesa.

Als Països Baixos Kenau té molts matisos i per desgràcia la majoria no són pas massa bons. Aquesta paraula ja s’emprava al segle XVII amb dues connotacions. La positiva: dona independent i decidida. Però traduït en heteropatriarcat això defineix una dona que només per existir ja qüestiona el sistema i la fràgil masculinitat tòxica que el manté. Veiem, per exemple, la diferència de visió i ús de paraules entre una dona que mana i un home que lidera.

Així arribem a la connotació negativa que el mot Kenau té: sergenta, gallimarsot (marimacho), dona que vol tenir la darrera paraula (haaibaai o “badia de taurons”), bruixa, dona que busca brega… Aquí veiem el menyspreu d’unes qualitats que, per contra, quan són assignades a l’home representen objectius: lideratge, assertivitat, empenta, força.

Però d’on ve aquesta paraula? Kenau Simonsdochter Hasselaer era una comerciant de la ciutat de Haarlem que venia fusta.  Durant el setge de les tropes espanyoles de Felip II de Castella en aquesta ciutat, Kenau va donar fusta als seus compatriotes per poder construir quatre galeres en un moment en que les drassanes estaven aturades per la guerra. Com a ciutadana de Haarlem i des de la seva posició de comerciant va participar i ajudar a la resistència contra el setge dels espanyols.

Era l’any 1573 i Haarlem va aguantar l’atac dels espanyols durant 7 mesos fins la rendició dels holandesos. El setge va ser comandat pel fill del tercer duc d’Alba, Don Fadrique. Tot i ser una derrota, la resistència tenaç davant la ferocitat dels espanyols va convertir aquest moment històric en una victòria moral que va alimentar els relats d’heroïcitats durant la Guerra de Flandes.

La Guerra de Flandes va durar vuitanta anys i això és prou temps com per a acumular gestes de guerra, històries de terror i girs inesperats de guió. Una narrativa històrica comuna. A més, va marcar un abans i un després de la identitat dels Països Baixos que abans d’aquest conflicte eren un conjunt de províncies independents més aviat catòliques. La Reforma Protestant, la unió territorial i l’enemic comú van donar pas a una identitat conjunta i diferenciada.  I Kenau, com a heroïna de Haarlem, va quedar com una llegenda èpica de la que pràcticament no en coneixem documents escrits. I si va esdevenir una heroïna durant una guerra que va donar forma a la identitat holandesa, com es va guanyar aquestes connotacions tan negatives?

Després de diverses revolucions igualitàries iniciades durant l’Humanisme on s’impulsava l’educació de les dones al mateix nivell que els homes, a finals del segle XIX hi va haver un retrocés. I Kenau, com a figura femenina important en l’èpica popular, va començar a ser considerada com una faula. Entretinguda, però no prou interessant com per a ser rellevant ni tenir pes històric.

Kenau no va ser pagada pel seu servei en vida, i a sobre va ser acusada de bruixeria per haver insultat a l’acusació durant procés legal anys després del setge de Haarlem relacionat amb la fusta que va donar. El 1588, estant de viatge, va enviar una carta a les seves filles des de l’illa de Vlieland, al nord els Països Baixos. Havia de lliurar una comanda de fusta a Noruega i mai més se’n va saber res. Les filles van sospitar que havia estat atacada per pirates.

Kenau ha estat recuperada per autores i autors moderns, però el seu nom encara arrossega una càrrega negativa. Avui en dia d’altres heroïnes (o comerciants, artistes, col·leccionistes d’art, mecenes, escriptores, etc.) neerlandeses comencen a ser estudiades.

Mala fama, menyspreu o invisibilitat. Els càstigs que durant molts segles les dones han hagut (i han) de patir per voler existir en condicions d’igualtat.

Article escrit per Roser Franch.

Els Països Baixos no només és famós per la seva cultura i la seva gent sinó també per una flexible llei referent al cànnabis i que, cada any, atreu milers i milers de turistes.

Durant els anys 70 el govern neerlandès va acceptar l’existència de la planta de cànem, o cànnabis i el seu corresponent ús. Degut a aquesta nova llei, molta gent va obrir el que es coneixen com a “coffeeshops” on es pot comprar i consumir marihuana o cànnabis. Tot i que es el seu consum és permès, la seva producció no ha sigut mai legalitzada. Això ha fet que fins a dia d’avui hi hagi una contradicció en el sistema jurídic neerlandès ja que, per a ús personal, es pot comprar i consumir cànnabis, però la seva producció es prohibida.

En el moment que tinguem més informació respecte el desenvolupament de les lleis i la seva progressiva aplicació, ho penjarem en aquesta pàgina.

A primera vista pot semblar que els Països Baixos i els Països catalans només tenen en comú característiques geogràfiques com el fet de ser petits països – els Països Baixos tenen una extensió de 41.500 m2 mentre que Catalunya ocupa uns 32.000m2 – i tenir la major concentració demogràfica a la línia de la costa i centre del país.

Tot i així entre el caràcter neerlandès i el caràcter català s’hi poden trobar algunes similituds. A la resta d’Espanya, els catalans som coneguts per ser un pèl garrepes, característica que els neerlandesos també compleixen. Però la fama dels neerlandesos traspassa fronteres ja que tant als Estats Units com al Regne Unit, Alemanya i Bèlgica els neerlandesos porten aquesta creu; fins i tot als països esmentats de parla anglesa tenen una dita – Going Dutch – per quan algú vol pagar només el que ell ha consumit i no pagar-ho conjuntament. Tanmateix, quan vius als Països Baixos te n’adones que això no és del tot cert i que normalment paguen rondes de begudes i no posen grans problemes per dividir el compte d’un restaurant, ans al contrari. Així que, de fet, els catalans, en termes generals, som més garrepes que els neerlandesos.

Una altra cosa que els encanta, potser fins i tot més que als catalans, són les ofertes i les rebaixes. Els Països Baixos es poden considerar un bon país per anar de compres ja que cada dos per tres les botigues fan rebaixes i no només dues vegades a l’any com nosaltres.

Al mateix temps no es pot deixar de banda la relació que els Països catalans i els Països Baixos han tingut des de que Johan Cruijff va trepitjar la gespa del FC Barcelona i, després d’ell, tots els altres jugadors neerlandesos que han passat per Can Barça, entre ells el ja mític Ronald Koeman. Però no només els neerlandesos venen cap a la nostra terra sinó que hi ha hagut jugadors catalans que han anat a jugar a equips neerlandesos com en Gabri de Sallent o Oleguer Presas, els dos ex-jugadors de l’Ajax, o ex-jugadors del Barça que han entrenat a equips neerlandesos com és el cas de Xapi Ferrer que durant un any va ser l’entrenador del SBV Vitesse d’Arnhem.

Geografia física

Els Països Baixos ocupen un petit territori -més o menys la mateixa extensió que Catalunya- però envoltat per uns 450 km de costa que donen, en la seva majoria, a la mar del nord. A part de la costa, aquest país està tot ple de rius, llacs i canals. La relació que els Països Baixos i l’aigua és molt estreta ja que un 27% de territori es troba sota el nivell del mar i només un 50% es troba a un metre sobre el nivell del mar. Els Països Baixos també son el punt final o desembocadura de rius europeus tant importants com el Rin (en neerlandès Rijn), el Mosa (en neerlandès Maas) i l’Escalda (en neerlandès Schelde).

Pel que fa a muntanyes, si veniuMontanya més alta dels Països Baixos als Països Baixos, no en veureu ni una. Aquest petit país és de geografia plana. Només per a què us en pogueu fer una idea, el punt més alt és el turó anomenat Vaalserberg (o muntanya de Vaals) de 322,7 metres i situat a la població de Vaals, que es troba a la província de Limburg. En aquest turó hi ha una pedra que ens marca el punt més alt dels Països Baixos.

Clima

Degut a la situació geogràfica mateixa del país i a la influència que la mar té sobre aquest, els Països Baixos tenen un clima humit, fred i ventós. Es podria dir que un 7% del temps plou, fet que sona a un petit percentatge però que si vens de visita pot coincidir que cada dia plogui, sigui durant tot el dia o a estones. Per això és recomanable portar sempre un paraigües al damunt tot i que si bufa el vent, fet ben normal, el paraigües no serveix de gaire.
La millor temporada per venir de visita és entre abril i agost tot i que mai es pot dir amb seguretat. Durant aquest període pot ser que faci sol i, fins i tot, caloreta, sobretot a la primavera i a la tardor.
Durant la temporada d’hivern fa bastant fred però la combinació d’aquest amb el vent, fa que a vegades la sensació de fred sigui major del que és en realitat. Hi ha anys que les temperatures baixen fins els -20º durant vàries setmanes; aquest fet sumat a la neu que tenyeix el país quasi cada any durant una setmana aproximadament fa que els canals es gelin i que els neerlandesos aprofitin per patinar sobre els canals i petits llacs gelats.
El clima neerlandès és inestable i impredictible, per això els neerlandesos tenen uan dita que diu: “Si no t’agrada el temps que fa, espera cinc minuts”.

Des de que els holandesos venceren als espanyols en el que es coneix històricament com la Guerra del vuitanta anys, la cultura neerlandesa es va veure influenciada, cada cop més, per l’estil de vida dels cristians protestants. Durant el segle XIX la religió protestant va jugar un paper molt important dins la societat holandesa, sent la religió més forta del país. Tot i que a primer cop d’ull, quan sentim parlar dels Països baixos o ens passegem per les seves ciutats, no ho sembli encara hi ha una comunitat protestant bastant gran que són membres de les diferents esglésies protestant del país, sobretot al nord.

Una de les principals diferències entre catòlics i protestants és que aquests últims defensen la idea de la iconoclàstia, que significa que tant en la vida diària com en la religiosa no és necessària la veneració d’imatges o ídols. Aquest és un dels principals motius per el qual les esglésies protestants estan molt menys decorades que les catòliques. Al mateix temps, la religió protestant té molts menys dies festius, si ho comparem amb el catolicisme. Tot i així, la religió catòlica també té un paper important als Països Baixos, sobretot, al sud on festes de caire catòlic tant tradicionals com el carnestoltes troben el seu punt àlgid en aquestes regions. Altres festes relacionades amb el catolicisme però que se solen celebrar a tot el país són, per exemple, la pasqua, el Pentecosta i Sant Nicolau (Sint Nicolaas).

Als Països Baixos, a part d’aquestes dues religions que són les més majoritàries, també en trobem d’altres ja sigui per la immigració o per la llibertat de culte de què gaudeixen els països europeus; religions amb una llarga i antiga tradició com és la jueva, la musulmana i el budisme, entre d’altres.

Menjar

Restaurants típics neerlandesos se’n troben pocs però això no vol dir que en aquest país no s’hi mengi bé. Tot i que tenen plats típicament del país, al ser una societat multicultural, arreu s’hi pot trobar qualsevol tipus de menjar d’arreu del món. Fins i tot, no cal anar a grans ciutats sinó que ciutats més petites com són Alkmaar o Hoorn tenen restaurants de cuina xinesa, mexicana, grega, australiana, japonesa, cubana, francesa, indonèsia, etiòpica, entre moltes altres.

Els neerlandesos quasi no dinen sinó que es mengen quelcom mentre treballen –normalment un petit entrepà – o mentre passegen; però no són d’entaular-se per fer un bon àpat. Per això la recomanació és fer com ells i fer un petit mos per dinar. Degut a aquesta característica culinària les ciutats i pobles estan plens de llocs on es pot comprar alguna cosa per menjar ràpid o per menjar-t’ho mentre es camina. Els preus no són gaire cars i sempre va bé menjar el que la gent autòctona menja.

A diferència de Catalunya, menjar en un restaurant és bastant car, sobretot si el que es vol és sopar. Una de les coses més cares del sopar pot arribar a ser el vi ja que els preus estaran entre 20€ i 35€, les ampolles normaletes; tot i que els plats principals no es queden curts ja que també, els més baratets, poden rondar entre els 18€ i 25€.

Un cop s’hagi gaudit del menjar i es demani el compte, s’ha de pensar si es vol deixar o no propina. Als Països Baixos és normal deixar propina – entre un 5% i un 15% de l’import total – si el que s’ha menjat i begut ha agradat i s’ha quedat satisfet amb el producte i el servei (passa el mateix amb servi de taxis); tot i que els neerlandesos estan acostumats a deixar propina fins i tot si no els ha agradat el que han demanat. S’ha de tenir en compte que els cambrers – i els taxistes- tenen un salari raonable, així que la propina representa una bonificació per a aquest col·lectiu.

Beure

Si després de menjar o simplement a mig matí o mitja tarda ve de gust prendre alguna cosa, el més comú aquí és cafè o te. S’ha de tenir en compte que el cafè que es pot beure als Països Baixos és bastant aigualit. Si el que es vol és un cafè una mica més amb cara i ulls, millor demanar un espresso. Si es prefereix un cafè amb llet (koffie verkeerd en neerlandès) millor demanar Café au lait (que és la manera francesa de demanar un cafè amb llet) i que pronunciat seria “café olé”. Si s’està acostumat al tallat, estil de prendre el cafè que als Països Baixos no existeix, es pot demanar un espresso amb una mica de llet que en holandès seria espresso met een beetje melk (pronunciat seria “espresso met en betxe melk”).
Normalment el cafè sempre vindrà acompanyat d’una terrina petita llet i una galeta.

Si som més d’aigua, s’ha de tenir en compte que als Països Baixos estan acostumats a l’aigua amb gas (en neerlandès Spa rood) i, normalment, si es demana aigua, te la portaran així. Per tant, si el que es vol és aigua mineral, millor demanar-ho per la marca, Spa, més comuna i utilitzada al país: Spa blauw (pronunciat “spa blau”). Spa és la marca i rood (en català vermell) o blauw (en català blau) és el color de l’ampolla depenent si és amb gas o sense.

El Països Baixos tenen 16,5 milions d’habitants dels quals un 20% no són d’origen neerlandès. Aquesta multiculturalitat és deguda a les diferents onades migratòries que els Països Baixos han viscut.

A principis del 1900, van començar a venir immigrants provinents del que llavors eren colònies neerlandeses com el Surinam i Indonèsia i cap els anys 60 i 70 del mateix segle els neerlandesos van obrir el país a treballadors de Turquia i el Marroc. Tot i que la majoria venien per treballar i la seva estada al país havia de ser temporal, molts d’ells es van quedar i van començar una nova vida en aquest país.

La influència d’aquesta immigració i del passat colonialista dels neerlandesos es pot veure en diversos aspectes de la cultura neerlandesa com pot ser en el menjar. Molts dels, ja considerats, plats típics de la cuina neerlandesa contenen espècies i/o estan fets a partir d’aliments d’origen asiàtic o sud-americà.

Aquesta societat multicultural ha enriquit la cultura neerlandesa tot i que, recentment, una part del poble neerlandès ha cregut que la “cultura neerlandesa original” està en perill; això explicaria l’èxit creixent,els últims 10-15 anys, de partits holandesos xenòfobs i populistes